El 16 de juny de 945, any IX del rei Lluís IV, el d'Ultramar,
Guilarà, bisbe de Barcelona, va consagrar la primitiva església.
El monestir estava situat fora muralla romana.

El rei Jaume I féu construir les noves muralles
seguint el camí de les actuals rondes
de Sant Pere, Sant Pau i Sant Antoni.
El monestir hi quedà dins,
adossat al baluard anomenat justament de Sant Pere.

El dia 11 de setembre de 1714 hi caigué ferit Rafael de Casanova,
conseller en cap de Barcelona.

Avui l'església subsisteix com a parròquia de Sant Pere de les Puel·les.
És l'únic edifici que resta de l'antic monestir.

L'exclaustració de 1835 motivà el canvi d'ubicació
i el 13 d'agost de 1879 s'inaugurà el monestir actual a Sarrià.

La nostra comunitat de monges no s'ha extingit mai.
Som a Barcelona sense interrupció des del 945 fins a avui,
primera comunitat femenina de tradició benedictina que va existir a la ciutat.